dimarts, 28 de febrer del 2012

Vooolare... ohh ohh!

A vegades un no es pot explicar perquè passen les coses. Sembla que hi ha com una força, una conjunció planetària que quan no desitges una cosa, inesperadament, se't proporciona en doble quantitat. Doncs sí, a mi m'ha passat. I sí, m'estic referint a volar. Oh! Volar en avió, que xulo! Pensar en que has de preparar la maleta, planificar els horaris, arribar a una hora prudent a l'aeroport, passar el checking, tenir temps per mirar si hi ha alguna cosa del duty free que no necessites però que dóna igual perquè te la compraràs igualment, i sobre tot estar estupenda perquè estàs a l'aeroport! Oh Volare! Doncs bé... pels qui no ens agrada volar no és tan "així". La situació és més aviat de, nit abans, ai que no puc dormir que he d'agafar un avió, ai quins nervis que he de volar avui i no he dormit gens, ai que no em deixi res perquè amb els nervis i la son... ai que les pastilles per volar les tingui a mà, que si hi ha previsió de borrasca vaig llesta, ai que he d'arribar a una hora prudencial a l'aeroport per veure aterrar i enlairar uns quants avions abans i així jo em vaig fent la idea... Bueno, una alegria inimaginable. I després a dalt que sembla un altre món però les circumstàncies ha fet que la situació no et faci desistir i continues volant... Olé tu, et dius.. Si viatges sovint i amb la mateixa companyia dóna igual, t'aprens de memòria el discurs de seguretat. El més entranyable és que si viatges sovint a vegades trobes membres de la tripulació amb qui ja has viatjat i això, vulguis que no, et dóna confiança (i et dius... que aquests senyors porten moltes hores de vol a les costelles). També viatjar en avió sovint et dóna aproximadament per cada 5 vols bons (suaus i tranquils), un que et fa qüestionar el “Olé jo..? Burru jo”. Moments de turbulències constants o aterratges que semblen infinits, sense poder passar el carret de menjar és per a que no se't passi el trauma. I mira que saps i t'han dit i has llegit, i has vist per internet, a tot arreu que és segur volar però.. sí sí, que el qui està a dalt com si anés amb carro soc jo. En fi, de tot s’aprèn, pot ser algun dia a part de perdre uns kilets amb tanta suor, pot ser perdrem al por a volar.